Obres al Picatxo

Arribem el Dijous Sant a la caseta per a passar-hi estos dies de Setmana Santa i constatem que ja han començat les, de temps anunciades, obres als carrers del Picatxo. Obres complexes atesa la remodelació urbana prevista, amb supressió dels dipòsits i creació d’una placeta, i arranjament dels carrers, segons sembla.

Perfecte! D’acord que tota obra comporta molèsties, però les entomarem amb gust per la previsible millora que significaràn.

Amb el ferm rebentat, les conduccions d’aigua han estat substituïdes per una xarxa aèria de conduccions de goma que fan uns especials dibuixos a les parets.

N’hi ha per uns mesos, sembla ser, de manera que anirem veient com avança la remodelació i com lo Picatxo va variant de fesomia.

De moment, el que ja ha canviat i molt és la línia de paisatge urbà vista del cantó del cementiri vell. La nova “sky line”, com s’ha posat de moda dir, sense el quadrat del dipòsit, que encara s’està aterrant, és ben diferent i, em sembla, més harmònica.

Com en esta fotografia que segueix. 

Llàstima, això sí, de la situació del desmont que es va fer, fins a sota mateix del Portalet, que sembla que és per a construcció d'habitatges, en lloc que a mi m'apareix com a poc encertat: no hauria estat millor una zona verda dessota mateix del Picatxo?

La nevada

L'amic Pere em fa arribar unes fotografies de la nevada del gener passat.
No n'havia vist cap encara i, la veritat, impressiona veure com van quedar els carrers i places amb el blanc mantell.
Aquesta de la plaça és ben bonica.

Arrels bateanes al “Facebook”.

Així és la vida. Anar i venir. Sempre que convé.


Estava donant un passeig virtual per la xarxa i resulta que m’he trobat un nombre de Bateans, que viuen fora de Batea i que s’han reunit en un grup al “Facebook”.
Uns son bateans d’origen, d’altres d’arrels, però tots amb Batea al cor.


És interessant. Mireu-ho.

Font de la Botera

Avui estem a Batea. Hem vingut per un cap de setmana per a veure que a casa tot estigui en ordre, després de la gran nevada d’estos dies passats. I tot està bé.

M’ha promès un veí que em farà arribar unes fotografies de la nevada, que sé que va ser important, no tant sols per les notícies que anàvem tenint pels mitjans de comunicació, si no que ens ho han explicat els veïns.

De fet, en arribar ahir, pel terme encara hem vist, a racons obacs, petites clapes blanques. Esperarem a rebre les fotografies.

Mentrestant, recordo que el 17 de desembre, la senyora Assumpta escrivia al llibre de visites de l’Ajuntament, una nota que em va fer pensar. Em va fer pensar que crec que té raó en el que diu, i també en com n’és de freqüent que determinades coses, prou emblemàtiques i referents per als pobles, son massa sovint retirats i/o substituïts per altres elements de dubtós valor, normalment amb la intenció d’introduir una suposada millora.

Vegeu el seu escrit aquí.

Me n’he recordat del que deia la senyora Assumpta perquè voltant no fa gaire un  diumenge fred a Barcelona (com devia “picar” el fred a Batea!), pels encants de llibre vell de Sant Antoni, hi vaig trobar una postal de Batea i la vaig comprar.

clic al damunt per ampliar-la

No sóc pas col·leccionista de postals, però aquesta m’ha agradat especialment per dues raons: perquè s’hi veu la font de la Botera força bé i en color, i també perquè la postal està escrita, és a dir, va fer-se servir per a donar novetats a la família. No es va comprar de record.

No és gaire antiga, doncs el matasellos porta data del 26 d’agost de 1981, és a dir, fa 29 anys que va sortir de cal carter a Batea, per anar a parar a Olesa de Montserrat.

És clar que, si això ho llegeix un jove em dirà que 29 anys son molts! I l’hi hauré de donar la raó.

Les fotografies de la postal però, poden haver estat fetes uns anys abans.

He engrandit el tros de la postal on hi ha la font:

clic al damunt per ampliarla

Fa que es tingui un especialment sentiment quan hom es mira aquestes coses amb atenció i sorgeixen les sempre incontestables preguntes, com ara, quin viatge, després del principal, va fer la postal que avui he comprat, per anar a raure a una parada del mercat de Sant Antoni de Barcelona? 

A més de ser un símbol, un element propi, mireu que n’era de bonica la Font de la Botera!

Bones Festes!

Prop de mar, tot i que fa fred, les temperatures son menys radicals.
Aquests darrers dies he pensat prou en Batea, que devia tenir registres d'aquells que fan no sorollar-se del costat de l'estufa.
 A primers de mes vam ser-hi, en ocasió de participar la meva dona, juntament amb una amiga bateana, al Congres de les Dones que van fer a Gandesa.
Aleshores vaig entrar dins de casa un parell de plantes que tinc al balcó normalment. I que bé que vaig fer!.


Ara que ja hem començat la setmana de Nadal, serveixi aquesta nota per a desitjar les millors Festes de Nadal a tots els bateans, i que l'any 2010 sia ben profitós per a tothom.

Posar comentaris

Fa uns moments he escrit a una benvolguda picatxera que, pel correu personal, em preguntava com es fa per a posar comentaris al bloc.


Per si algú més dels amables visitants del bloc té dubtes, ho reprodueixo tot seguit. 



Posa’t a la pàgina del Foraster al Picatxo.
-veuràs que al final de l’article, de color blau i subratllat, hi ha la paraula “comentaris”.
-fes clic damunt aquesta paraula i se t’obrirà una nova finestra.
-escriu el que vulguins a l’espai en blanc de sota de “deixeu el vostre comentari”.
-a continuació, en el requadre de sota “comprovació de paraules”, posa-hi la mateixa paraula rara que veus. Atenció, si està en minúscules, posa-la en minúscules.
-Ara, a sota, veuràs que diu “Escull una identitat”. Tens dues possibilitats: a) als requadres poses el nom del teu correu i la contrassenya (igual com fas quan vols obrir el teu correu), o b) vas més avall i cliques al puntet de “anònim”.
-finalment, clica a “publiqueu el vostre comentari”.
I ja està.
Veuràs que, al cap d’uns segons, el teu comentari surt publicat a la finestreta.

Ah, una cosa més: si trieu "anònim" i no teniu especial interès en ser-ho, n'hi ha prou que al final del comentari que escriviu hi afegiu "fulanet/a del tal".

Apa, ara ja podeu inundar de comentaris el Foraster al Picatxo.

Passejada al maset del dipòsit

Estos dies festius del Pilar està fent un temps magnífic. Clar, lluminós, d'agradable temperatures.

Que conviden al passeig. Per això ahir vam anar a fer una passejada pel terme. 

En tornar vaig pensar que podria obrir un apartat d'aquest bloc per a recollir-hi les passejades que anem fent. Així, sota l'etiqueta "passejades pel terme" deixaré nota dels itineraris que anem fent -llàstima que no hi hagués pensat abans- i els podré recordar, a més que puguin servir a qualsevol que entre al bloc i li agradi passejar.

Avant, doncs, amb la primera:

La sortida és, com no podia ser d'altra manera, del Picatxo.

Vam baixar cap al començament de la carretera de Nonasp per a prendre lo camí que va a la zona industrial travessant la vall. 

Prenem lo començament del camí del cementiri per a, als pocs metres, deixar-lo i tirar per amunt cap al Camp del Romeret, on hi ha el camp de tir. Del camp de tir es té una bona perspectiva de la vila i del Calvari.

(Aquí deixeu-me rondinar un poc, que de tant en tant convindria fer una neteja dels cartutxos que queden pel terra).

Es retrocedeix uns metres fins al començament de la pujada al camp de tir, per a prendre un camí que, en baixar a la dreta, volta per dessota  i que ens portarà a un maset diferent dels que trobem normalment:

Està en molt mal estat. Compte amb la paret que es veu a primer terme, derruïda en part: només un ferro l'aguanta i el nivell d'inclinació la fa molt perillosa: no us posésseu al costat!

Hi ha una cisterna o dipòsit. No recordo qui em va comentar que era un antic dipòsit d'aigua. En tronar de la passejada vam  trobar un amic bateà que ens va dir que s'interessaria per saber-ne alguna cosa més. Esperarem doncs, per a satisfer la curiositat.

D'allí, l'itinerari baixa cap a la vall del camí de Caseres, camí que agafem per costat d'un mas grandet, també en molt mal estat, però que ens deixa veure l'encanyissat entre bigues del sostre.

A partir d'aquí, cap possibilitat d'equivocar-se: seguim cap l'abandonat "Salfuro" i per la carretera vella de Maella, el tros pel que ja no es passa des que van fer la variant, tornem a la zona industrial i pel mateix camí d'anada entrem a la vila, passem per la plaça i pel carrer Major tornem al Picatxo.

Una passejada curta, de 3,5 kms. molt agradable.