La Exposició de Poesia i Fotografia

No vam ser a la Setmana Cultural, però sí que vam ser a temps de veure la exposició dels treballs de poesia i fotografia als baixos de l'Ajuntament.


Bona feina, especialment dels xiquets.


I felicitacions a tots los guanyadors i guanyadores.

Lo Puntalet

Si hi ha un lloc del que és ben fàcil enamorar-se a la primera, aquest és lo Puntalet. Si més no és el que em va passar a mi.

Dalt de tot del Picatxo, allà on s’acaba el carrer Laberint, enlairat i abocat a ponent, el petit espai, amb tres bancs, és el mirador serè de les simfonies del sol ponent i del terme que s’allarga, gairebé cercant l’infinit, cap a l’Aragó.

Una fila de xiprers li donen –encara- un toc de verdor, i als peus dels xiprers hi havia fins fa poc uns galans de nit que tot ho perfumaven.

Un veí, que Déu tingui a la seva Glòria, se’n cuidava amatent de regar-los i recordo que feien molt de goig.

M’he passat moltes estones assegut a un dels seus bancs, admirant un paisatge amable, planer, lluminós,  a voltes amenaçant quan el núvols vénen de ponent, trobant el puntet que mira el cel del magnífic i monumental xiprer de la Sínia Figueres, allà, a la llunyania.

I algun dia d’hivern, tapat fins al ulls, he provat d’aguantar cinc minuts de rellotge les embranzides violentes del cerç.

Amb freqüència, a les nits d’estiu, la conversa a la fresca amb veïns  esdevenen estones impagables.

Ara, amb les obres, haurem d’esperar.

Com quedarà lo Puntalet?, em pregunto. 

Les obres de transformació del Picatxo van avançant i els canvis son notables. Pel que he sentit quedarà arranjat, també com a mirador. 

Ara, els bancs fora, sense galans de nit, una rasa oberta comença la transformació del Puntalet.
Esperem-ne lo millor.

Més nevada

Ahir vaig saber, m'ho va dir el seu autor, que havia "penjat" al "Youtube" un videu de la gran nevada d'enguany, de la que jo parlava aquí.


És un video molt ben fet i les imatges son impactants. Llàstima que se m'ha fet curt. Val la pena veure'l.
Amb la felicitació al seu autor, aquí el tenim:

Obres al Picatxo

Arribem el Dijous Sant a la caseta per a passar-hi estos dies de Setmana Santa i constatem que ja han començat les, de temps anunciades, obres als carrers del Picatxo. Obres complexes atesa la remodelació urbana prevista, amb supressió dels dipòsits i creació d’una placeta, i arranjament dels carrers, segons sembla.

Perfecte! D’acord que tota obra comporta molèsties, però les entomarem amb gust per la previsible millora que significaràn.

Amb el ferm rebentat, les conduccions d’aigua han estat substituïdes per una xarxa aèria de conduccions de goma que fan uns especials dibuixos a les parets.

N’hi ha per uns mesos, sembla ser, de manera que anirem veient com avança la remodelació i com lo Picatxo va variant de fesomia.

De moment, el que ja ha canviat i molt és la línia de paisatge urbà vista del cantó del cementiri vell. La nova “sky line”, com s’ha posat de moda dir, sense el quadrat del dipòsit, que encara s’està aterrant, és ben diferent i, em sembla, més harmònica.

Com en esta fotografia que segueix. 

Llàstima, això sí, de la situació del desmont que es va fer, fins a sota mateix del Portalet, que sembla que és per a construcció d'habitatges, en lloc que a mi m'apareix com a poc encertat: no hauria estat millor una zona verda dessota mateix del Picatxo?

La nevada

L'amic Pere em fa arribar unes fotografies de la nevada del gener passat.
No n'havia vist cap encara i, la veritat, impressiona veure com van quedar els carrers i places amb el blanc mantell.
Aquesta de la plaça és ben bonica.

Arrels bateanes al “Facebook”.

Així és la vida. Anar i venir. Sempre que convé.


Estava donant un passeig virtual per la xarxa i resulta que m’he trobat un nombre de Bateans, que viuen fora de Batea i que s’han reunit en un grup al “Facebook”.
Uns son bateans d’origen, d’altres d’arrels, però tots amb Batea al cor.


És interessant. Mireu-ho.

Font de la Botera

Avui estem a Batea. Hem vingut per un cap de setmana per a veure que a casa tot estigui en ordre, després de la gran nevada d’estos dies passats. I tot està bé.

M’ha promès un veí que em farà arribar unes fotografies de la nevada, que sé que va ser important, no tant sols per les notícies que anàvem tenint pels mitjans de comunicació, si no que ens ho han explicat els veïns.

De fet, en arribar ahir, pel terme encara hem vist, a racons obacs, petites clapes blanques. Esperarem a rebre les fotografies.

Mentrestant, recordo que el 17 de desembre, la senyora Assumpta escrivia al llibre de visites de l’Ajuntament, una nota que em va fer pensar. Em va fer pensar que crec que té raó en el que diu, i també en com n’és de freqüent que determinades coses, prou emblemàtiques i referents per als pobles, son massa sovint retirats i/o substituïts per altres elements de dubtós valor, normalment amb la intenció d’introduir una suposada millora.

Vegeu el seu escrit aquí.

Me n’he recordat del que deia la senyora Assumpta perquè voltant no fa gaire un  diumenge fred a Barcelona (com devia “picar” el fred a Batea!), pels encants de llibre vell de Sant Antoni, hi vaig trobar una postal de Batea i la vaig comprar.

clic al damunt per ampliar-la

No sóc pas col·leccionista de postals, però aquesta m’ha agradat especialment per dues raons: perquè s’hi veu la font de la Botera força bé i en color, i també perquè la postal està escrita, és a dir, va fer-se servir per a donar novetats a la família. No es va comprar de record.

No és gaire antiga, doncs el matasellos porta data del 26 d’agost de 1981, és a dir, fa 29 anys que va sortir de cal carter a Batea, per anar a parar a Olesa de Montserrat.

És clar que, si això ho llegeix un jove em dirà que 29 anys son molts! I l’hi hauré de donar la raó.

Les fotografies de la postal però, poden haver estat fetes uns anys abans.

He engrandit el tros de la postal on hi ha la font:

clic al damunt per ampliarla

Fa que es tingui un especialment sentiment quan hom es mira aquestes coses amb atenció i sorgeixen les sempre incontestables preguntes, com ara, quin viatge, després del principal, va fer la postal que avui he comprat, per anar a raure a una parada del mercat de Sant Antoni de Barcelona? 

A més de ser un símbol, un element propi, mireu que n’era de bonica la Font de la Botera!