La IV Setmana Cultural de Batea (Final)

Quan al Picatxo hi fa calor ja pots imaginar-te com serà “a baix”. Estos dies ni lo cercet ni, a penes, un sospir de garbí.

Per això va ser un encert que determinats actes de la Setmana Cultural es fessen a la plaça i a la nit.

Com la prevista presentació de la darrera publicació de la Júlia, la novel·la “L’Inici del Capvespre”, que va comentar ella mateixa després de la presentació que va fer la presidenta del Patronat, davant d’una bona concurrència.

Per a tancar la seva intervenció va llegir un poema seu dedicat a la Verge del Portal.

Amb el seu permís el reprodueixo a continuació.

"LA VERGE DEL PORTAL

Pujant pels vells carrers on els porxos amaguen

històries oblidades d’un temps perdut i estrany

enmig de vells silencis, petita, arrecerada,

espera els vianants la Verge del Portal.

Hi ha qui sempre, quan passa, visita la capella,

on mormola pregàries i descansa un moment

i contempla la imatge, petita i delicada,

i els misteris pintats amb colors, al seu volt.

En un temps d’esperança i potser d’optimisme

bastiren la capella els vilatans antics,

en uns anys de pau tendra i de bones collites,

quan potser tot semblava que seria millor.

Però van passar els carlins, i els francesos, i d’altres,

revoltats bandolers i soldats afamats,

i aquella nostre guerra que encara ens acompanya

amb la seva ombra llarga i la seva amargor.

Ara sembla altra volta que el futur que ens espera

portarà una pau llarga i uns anys de claredat.

Acollidora i lúcida, més enllà de tants dubtes,

espera als vianants la Verge del Portal."

Després va actuar Saragatona, el grup de música i dansa tradicional que ens va obsequiar amb una acurades i airoses interpretacions. No els havia vist-sentit mai i em van causar una gran impressió. Quanta gent de qualitat que no té el ressò mediàtic que es mereix!

I a l’endemà, per acabar la festa, lo concert de la banda de Vilalba, on per cert, hi toquen uns quants bateans. Però ja no a la nit, si no a la tarde, amb la concurrència canviant les cadires de lloc a mida que el sol anava canviant camí de la posta.

Cal agrair i molt l’esforç i el treball de les persones del Patronat Pro Batea que amb la seva dedicació han tirant endavant, en benefici de tots, aquesta IV Setmana Cultural de Batea. Que siga per molts anys.

La IV Setmana Cultural de Batea, en Marxa

Ahir vam ser a Batea al matí i vam poder recollir el programa de mà. És aquest:

A la nit vam anar a la plaça, on es feia la projecció d'una pel·lícula, a la fresca, que ja toca en estos dies de calors. Hi va haver-hi una bona concurrència.

Ara toca anar a veure la exposició "Imatges del Delta de l'Ebre", cedida per la Caixa de Tarragona.

I d'aquí a unes poques hores, també a la plaça, hi haurà la presentació del llibre de la meva dona,

presentació que anirà a càrrec de la Presidenta del Patronat i que ens fa molta il·lusió de poder presentar als bateans.

L'Editora parla de la presentació a Batea del llibre, aquí.

De com hagi anat la presentació ne parlaré en el proper "post".

Setmana Cultural de Batea 2009

Un dia tornàvem de la presentació d’un llibre, a la Germandat. L’acte va ser prou reeixit, però com sol passar a tot arreu en aquests tipus d’actes, la concurrència va ser modesta. En comentar-ho amb uns coneguts, una senyora que m’estimo força em va dir taxativa: “en este poble no estem pa llibres, Pere”. Em va fer molta gràcia.

Li vaig contestar que ella sí que coneix el poble i no jo, però que a tot arreu hi ha gent que està pa llibres i gent que no. I que ja aniria bé que a molts pobles tinguessin una obra tant interessant i tant ben feta com la que es fa a Batea amb la “Vila Closa” i en els “Dossiers d’Història Terraltenca”.

Em va fer gràcia la seva taxativa afirmació, per dues raons. Una, perquè li valoro la gran virtut de dir les coses pel seu nom, segons pensa. I dos, perquè no sóc jo, precisament, un gran lector, ans al contrari, sóc un lector i prou, un lector de coses que m’interessen. Més un encuriosit que no pas un lector, tal i com se sol entendre aquest terme.

Dic això perquè, precisament, un dels actes de la Setmana Cultural de Batea 2009 serà la presentació d’un llibre, d’una novel·la concretament, última

obra publicada, no fa gaires mesos, per una escriptora que resulta que també és una “bateana a temps parcial” i que és la meva dona.

Com que no tenia informació en general sobre els actes de la Setmana Cultural vaig escriure una noteta al llibre de visites del web de l’Ajuntament, que molt amablement m’han contestat dient-me que el cartell dels actes no està encara confeccionat i donant-me l’adreça web del Patronat, que és l’organitzador de la Setmana, però en este web no hi ha tampoc informació, de manera que esperarem.

Sembla que les dates son del 2 al 5 de Juliol vinent. Ja tinc les dates reservades.

Les meves fotografies de Batea.

Avui, l'impressionant xipré de la Sínia Figueres, vist de sota.

Primer de maig i Badina.

És una tradició. 

El fet és que el primer de maig és una festa que els bateans celebren amb una estada lúdica a les pinyeres, concretament a la badina d'Algars, allà on fineix ja el terme i, finint el terme de Batea, ho fa també la ratlla de Catalunya.

És un dia on es prenen les cadires i taules de càmping, després que el dia abans es comprés bona vianda, i amb la família es va al lloc esmentat per a passar un dia de lleure entre els pins pinyers de la zona: les pinyeres.

El jovent amunt i avall, jugant a pilota i al que s'escaigui, mentre els grans fan una tertúlia d'allò més distesa. I gastronòmica.

Hi hem estat en varies ocasions i també enguany. Precisament enguany en un dia magnífic d'aquesta primavera esclatant de vida, que ofereix flors per tot arreu, fruit de les pluges generoses que hem tingut a tot el país.

L'Algars, que sovint veiem baixar amb un filet modestíssim d'aigua, baixa enguany amb un cabal que enamora.

Per cert, no sé si aquesta tradició és gaire antiga. Ho hauré de preguntar. Probablement, pel tipus d'activitat a

grícola de Batea, i de fet de tota la Terra Alta, té poc a veure amb una jornada reivindicativa, a l'estil de les zones de concentració obrera important, i s'assembla més a un dels aplecs tradicionals a una ermita o santuari, bé que en aquest cas sense motiu religiós d'inici.

Si no vaig errat és la primera vegada que hi hem anat pel nou tram de la carretera, que és la de Batea a Maella, que ha estat millorada i molt, recentment, estalviant força temps i comoditat en el viatge entre les dues poblacions.

Esperem que aquesta millora no faci que es descuidi el manteniment del pont -ara el vell- de l'Algars, una construcció ferma, bella, airosa, al costat de la qual surt el camí fins al lloc proper d'aquesta trobada bateana del Primer de Maig.

No és la primera vegada que aprenc dels amics bateans paraules que, si ho van ser, no son dús comú en el català oriental que jo parlo, o que si més no, ignorava. Per això les vull fer meves i oferir-les, si s'escau, a aquells que com jo tinguin interès en la riquesa del nostre vocabulari. Avui he posat en negreta la paraula "badina". Aquesta següent és la definició del Diccionari Català-Valencià-Balear de l'Institut d'Estudis Catalans:

 

BADINA f. 
|| 1. Clot ple d'aigua embassada (Rib. de Cinca, Calasseit, Maestr., Castelló); cast.charca, badén. Vora la tarquimosa badina, J. Pascual Tirado (BSCC, vi, 162).
|| 2. Líquid escampat per terra (Castelló). «Quina badina de vernís has feta per terra!» (Cast.). 
|| 3. met. Plat molt gran (Castelló). «Quina badina de caldo!».
    Fon.: baðínɛ (Fraga); baðína (Tortosa, Maestrat, Castelló).
    Etim.: de l'àrab bāṭin ‘terreny enfondit’, ‘lloc d'aigua aturada’ (cfr. Eguílaz Glos.).

A tall de presentació.

Lo Picatxo és la part més enlairada de Batea. Sembla que hagi dit una obvietat, oi?

Certament és la part on hi hagué el castell medieval,  i els seus carrerons i d’altres característiques urbanes, en donen testimoni.

És en un carrer del Picatxo, on els vents no estalvien cap força, especialment el Cerç, també lo Garbí, que hi tenim la caseta, la nostra residència bateana.

Veient Batea de lluny, i fins i tot de relativament a prop, lo Picatxo sembla la vela del pal major d’aquesta nau que és l’església de Sant Miquel, que sembla surar damunt les ones de cases. Ones d’una mar de vinyes, interrompudes modestament per clapes de bosc que només qualifiquen, sense substantivar. 

Batea es fa estimar.  Des que ja fa anys vam començar a ser forasters a Batea ho hem seguit sent i, amb tota seguretat ho serem sempre, doncs tinc per cert que, o s’és d’un lloc o se n’és foraster per anys que s’hi visqui. I crec que en això  no se li ha de donar un caire negatiu.

I menys a Batea, on he experimentat des dels primer dies que, sent un foraster, no he estat un estrany i he comptat ben aviat amb la simpatia del veïnatge.

De tant en tant, sigui al poble o no, vaig entrant a les poques pàgines, web o blocs, relacionades amb Batea. Trobo que son molt poques.

Que a mi em consti, hi ha només tres blocs bateans relacionats al llistat dels Blocs Ebrencs, bloc que recull tots els blocs coneguts que es fan a les Terres de l’Ebre. I poques webs més, entre les quals la de l’Ajuntament, la de l’Escola, la del Patronat pro Batea i algunes més de comercials relacionades amb la producció vinícola.

He volgut obrir aquest bloc per a deixar anar a l’espai cibernètic les notes que em vagin passant pel cap en relació a Batea. No crec que aquest nou bloc hi faci falta, però tampoc crec que hi hagi de sobrar una mirada diferent de la de un autòcton que, en certa manera, voldrà correspondre a l’afecte que m’ha estat donat pels bateans.

En ell aniré escrivint allò que em passi pel cap i amb la millor disposició.

Així doncs, salutacions a tothom des del Picatxo de Batea.