dilluns, 28 de juny de 2010

Lo Puntalet

Si hi ha un lloc del que és ben fàcil enamorar-se a la primera, aquest és lo Puntalet. Si més no és el que em va passar a mi.
Dalt de tot del Picatxo, allà on s’acaba el carrer Laberint, enlairat i abocat a ponent, el petit espai, amb tres bancs, és el mirador serè de les simfonies del sol ponent i del terme que s’allarga, gairebé cercant l’infinit, cap a l’Aragó.
Una fila de xiprers li donen –encara- un toc de verdor, i als peus dels xiprers hi havia fins fa poc uns galans de nit que tot ho perfumaven.
Un veí, que Déu tingui a la seva Glòria, se’n cuidava amatent de regar-los i recordo que feien molt de goig.
M’he passat moltes estones assegut a un dels seus bancs, admirant un paisatge amable, planer, lluminós,  a voltes amenaçant quan el núvols vénen de ponent, trobant el puntet que mira el cel del magnífic i monumental xiprer de la Sínia Figueres, allà, a la llunyania.
I algun dia d’hivern, tapat fins al ulls, he provat d’aguantar cinc minuts de rellotge les embranzides violentes del cerç.

Amb freqüència, a les nits d’estiu, la conversa a la fresca amb veïns  esdevenen estones impagables.
Ara, amb les obres, haurem d’esperar.

Com quedarà lo Puntalet?, em pregunto. 
Les obres de transformació del Picatxo van avançant i els canvis son notables. Pel que he sentit quedarà arranjat, també com a mirador. 
Ara, els bancs fora, sense galans de nit, una rasa oberta comença la transformació del Puntalet.
Esperem-ne lo millor.

dimecres, 16 de juny de 2010

Més nevada

Ahir vaig saber, m'ho va dir el seu autor, que havia "penjat" al "Youtube" un videu de la gran nevada d'enguany, de la que jo parlava aquí.


És un video molt ben fet i les imatges son impactants. Llàstima que se m'ha fet curt. Val la pena veure'l.
Amb la felicitació al seu autor, aquí el tenim: