dimarts, 29 de setembre de 2009

Sant Miquel



Avui, 29 de setembre, és Sant Miquel Arcàngel, Sant Patró de Batea i de molts altres pobles, entre els quals el que em va veure néixer, Molins de Rei, on, per cert, van anar a viure molts bateans. Jo, però, no tinc cap vincle familiar amb cap bateà de Molins.


Em resulta curiós i agradable constatar que la casa on vaig néixer, a Molins de Rei, era, si fa no fa, a la mateixa distància que de l'església de Batea està la nostra caseta del Picatxo.
I m'agrada molt sentir les campanes, i reconèixer -tot i que varien una mica d'un lloc a altre- els seus tocs, sobretot actualment, quan, per sort,  és molt estrany sentir el toc d'albats.





De dalt l'església estant, ja sense espasa, però amb mateix capteniment de vencedor, es mira el poble sencer. Com a mi m'agrada mirar-me'l a ell quan pujo cap a casa, al Picatxo.


No sé si hi ha algun goig dedicat a Sant Miquel a Batea: si així fos, m'agradaria que m'ho féssiu saber.


Abans, era la Festa Major, segons m'han explicat, que va ser avançada per mor de no coincidir amb la verema, que sembla que amb el pas del temps es va avançant. 


Així doncs, FELICITATS MOLINENCS I FELICITATS BATEANS!

dijous, 24 de setembre de 2009

Temps atràs

Era el 1975. Ahir va fer trenta-quatre anys.
D' aleshores ençà, moltes coses van canviar. També a Batea, on havien de venir anys molt esforçats i també profitosos.
Val la pena recordar-ho, gràcies a "La Vanguardia" d'aquell dia.






divendres, 18 de setembre de 2009

Ni orenetes ni falziots

Ja fa dies que no se senten piular, ni es pot veure el vol rabent -gairebé com kamikazes- dels falziots, esquivant cables elèctrics i fronteres.


I com orenetes i falziots, els forasters hem anat desapareixent del poble amb una mica més de melangia que els ocells, per bé que els dies de festa de l'Onze de Setembre hagin estat una mòdica excepció.


Enfeinats fins dalt de tot amb la verema, les Festes Majors ja han passat, un any més, a la motxilla de l'oblit. O gairebé.



De la tria de fotografies, n'hi ha una que m'agrada força, tant perquè reprodueix inequívocament una de les més clàssiques imatges de Batea, com per l'element festiu que incorpora. Per això la reprodueixo.


divendres, 11 de setembre de 2009

Batea, Onze de Setembre de 2009

Diada Nacional de Catalunya.

A les set del matí, mentre faig el cafè, passa per sota del balcó de casa el tractor i el remolc d’un dels veïns. S’està en plena verema.

A mig matí anem a donar el volt. Sembla un dia qualsevol, amb menys gent al carrer fins i tot. Tothom és als masos. Tothom és a la verema.
La senyera al balcó de l’ajuntament i d’altres senyeres a balcons de cases son les úniques mostres que avui no és un dia qualsevol.
No em consta que hagi d’haver-hi cap acte institucional ni lúdic. No hi ha hagut cap anunci en aquest sentit i uns veïns em diuen que no hi haurà res.

La feina mana. I cal que així sigui.

Però la Diada Nacional de Catalunya mereixeria, crec, un altra tractament. Potser podria organitzar-se d’altra manera tot plegat.