dissabte, 18 d’agost de 2012

Molt de Fato

Dijous passat va haver-hi a l'Ajuntament la presentació del llibre "Terra Alta molt de fato", amb relativament poca presència de públic, probablement perquè la hora, les sis de la tarde, no era la més adient. Però necessitats d'adequació amb altres actes del programa de festes majors va fer que es fes en aquesta hora.
És un llibre fet per varis autors, tants com pobles té la Terra Alta, cada un dels autors parlant del seu. Amb plena llibertat, com es va dir a la presentació, per a fer-ho de la manera que cregués més convenient.
Cada capítol -cada poble- amb una aquarel·la a l'inici i amb moltes fotografies de llocs per a il·lustrar el text, fotografies que, en no portar peu de foto per decisió dels editors, vol estimular a la curiositat i la cerca dels llocs de les imatges.

El capítol de Batea és de Pere Rams, que va ser qui va fer la presentació, acompanyat de altres tres coautors.
El resultat és, al meu parer, un llibre molt ben editat, amb informació prou interessant sobre tot "lo fato" que hi ha per a descobrir a la comarca, de agradable lectura -i visió pel que fa a les fotos- que és de desitjar que tingui molt bona acollida.

A més, per la qualitat del paper, cobertes, de l'edició en general, és un d'aquells llibres molt adequats per a regalar. Tant amb la intenció de donar a conèixer la Terra Alta com pel simple fet de posseir-lo.

dimarts, 14 d’agost de 2012

Los Cossis no son cosins

Posta de sol al Toll dels Cossis l'agost de l'any passat

Amb molta freqüència entro al web de l'Institut Cartogràfic de Catalunya , que cada dia trobo que està millor. Per als que som excursionistes resulta imprescindible així com per als amants del País, la seva geografia i toponímia. Sense oblidar, naturalment, els usos professionals.

L'altre dia estava mirant-me la zona bateana de l'Algars i quina no va ser la meva sorpresa quan, en aproximar més el mapa, em vaig trobar que el Toll dels Cossis no apareixia amb aquest nom, si no amb el nom del "Toll dels Cosins".
(Cliqueu damunt la fotografia per a ampliar-la).
Per assegurar-me que no m'havia equivocat jo, vaig posar el nom "Toll dels Cossis" a l'espai de cerca de topònims que té establerta la pròpia web: no apareixia res amb aquest nom. Per tant, el nom del Toll dels Cossis estava malament a la cartografia.

La pròpia aplicació del web, quan mostra el mapa que se sol·licita, té unes opcions, entre les quals la opció "Notifica error". De manera que vaig notificar a l'Institut l'error en el nom.

És de suposar que l'ICC fa les comprovacions adients per a confirmar -o desmentir- la validesa de les comunicacions que rep en aquest sentit, per la qual cosa en endavant podrem tenir correctament a la cartografia el nom del Toll dels Cossis.
També suposo que s'em comunicarà la resolució en resposta al meu avís. La qual cosa ja comentaré en aquest mateix blog quan es produeixi.

dimarts, 7 d’agost de 2012

Missa a Pinyeres

Dilluns passat va ser Sant Salvador. I el dia abans, diumenge, es va celebrar la missa a Sant Salvador de Pinyeres.
Pels altaveus de Batea havia estat anunciat, de manera que  vam anar-hi. Anar a Pinyeres sempre m'agrada, per bé que anar-hi té el gust agredolç de la bellesa austera del paisatge combinada amb la tristesa que fa de veure tot el poble aterrat.

Però l'església em sembla en ella mateixa, per la seva pròpia existència, pobra i digne, com un cant d'esperança que es resisteix en emmudir. Gràcies als esforços de determinades persones que així han expressat i expressen el seu amor pel lloc. Amor, en molts dels cassos, eixit d'experiències vitals, sovint d'infància i joventut, a Pinyeres.

Res hi ha de més veritable que el futur és incert, i així res podem saber del que pugui esdevenir en endavant a Pinyeres, però el campanar d'espadanya de l'església, dret i eixerit, sembla dir-nos tot punxant el cel de la voluntat d'existir i de l'afirmació d'un present resistent a la vall. Més enllà però del que és el poble, les vinyes i camps conreats, tenyint de verd el paisatge, ens parlen d'una activitat profitosa, potent.

El temps ens va reservar un matí agradable. La missa, puntualment a les nou, va reunir les vint-i-cinc persones aproximadament, procedents de Batea i de Nonasp, que hi vam acudir en una celebració gairebé intima.
I va tornar a sonar la campana a Pinyeres. No dalt el campanar, però si al costat de la porta, prèviament portada i després retirada, fins a la propera celebració.
Després, un petit i agradable refrigeri i la conversa animada, plena de records i joia al mateix temps. I cadascú cap a casa seva.

Serà fins l'any vinent, si Déu vol.