dilluns, 12 de setembre de 2011

Majòlica

Una passejada pel camí dels Degotalls, quan es puja a Montserrat, és un goig que val la pena de fruir.
Lloc triat de fa molts anys per a posar-hi majòliques i altres elements recordatoris, bé de personatges relacionats amb la nostra cultura, civil i religiosa, com, principalment, majòliques de les diverses advocacions de la Mare de Déu d'arreu de Catalunya.

Fa uns dies vam pujar a Montserrat i també vam tornar a passejar pel camí dels Degotalls, en un dia que semblava que hagués de caure un bon xàfec però, finalment, va quedar en no-res.


Que jo sàpiga, al camí no hi ha cap majòlica de la Mare de Déu del Portal. Al menys no l'he vista. Però si que n'hi ha una de la Mare de Déu de la Fontcalda, acomboiada pels escuts de tots els pobles de la Terra Alta.

Llàstima que estigui en tant males condicions -ja se sap que ni Montserrat pot lliurar-se de les bretolades- i em causa especial disgust que fins i tot a penes es veu l'escut de Batea.

Amb ganes, però, de veure el vas mig ple i no mig buit, m'alegra veure que als Degotalls hi és també present la Terra Alta, tan apropet de la Moreneta.

divendres, 26 d’agost de 2011

Bateans -i forasters-, a examen

Un examen lúdic, divertit. 
Res de la seriositat d'un examen acadèmic.
Val a dir que ens ho hem passat d'allò més bé amb el repte que a les Festes Majors ens plantejava el seu programa: la Gimcana Fotogràfica, o sia, reconèixer per mediació de vint fotografies altres tants llocs o detalls del poble.

No em voldria equivocar, però crec recordar que va ser Josep Maria Espinàs que en una ocasió va escriure, referint-se a Barcelona, que si ens mostressin fotografies de les parts altes dels edificis, probablement no reconeixeríem ni els dels carrers pels que passem amb més freqüència. Anau a saber, potser té raó.
El repte proposat en el programa però, era d'antuvi més senzill: es tractava de reconèixer allò que, en la majoria dels cassos, tenim a l'alçada de la vista quan passegem. Coses, detalls, que potser hem vist moltes vegades -o no- però que posats de nou en paper i en visió parcial o detallada ens repten a identificar.
A la contraportada del programa, les instruccions del joc:

Hem participat a "l'exàmen", i deixeu-me dir, per a la meva satisfacció i de la meva dona, que creiem que ho hem encertat tot i que ja hem portat ell full de respostes a l'ajuntament.

Més: les fotografies, crec que molt ben triades, bé podrien formar part de qualsevol fulletó d'informació o promoció de Batea. Son, en conjunt, una bona exposició de detalls de la importància del patrimoni físic bateà, i queda ben palès per la manera reeixida de com les fotografies han servit de disseny del propi programa.

Als organitzadors, suposo que la Comissió de Festes, la meva sincera felicitació per la iniciativa. Que espero que en una o altra forma pareguda, tingui continuïtat en anys a venir.

dissabte, 23 d’abril de 2011

Setmana Santa, llibres i excursió

Setmana Santa tardana al calendari. Que ha fet coincidir Dissabte Sant –l’antic Dissabte de Glòria- amb la diada de Sant Jordi.

Per això hem pogut estar a Batea només fins divendres, que la meva dona havia de ser a Barcelona a signar el seus llibres per la diada.
Però, això sí, hem mirat d’aprofitar al màxim la nostra estada des de diumenge de Rams.
Espero que s’hagi venut bé per Sant Jordi, i es segueixi venent bé, el llibre publicat recentment en celebració dels 50 anys de vida de la Cooperativa, del que son autors Josep Maria Pérez i Pere Rams, així com l’obra sobre Batea i la batalla de l’Ebre de Mossèn Josep Alanyà.
També hem sabut que ja podíem portar los fascicles a relligar corresponents al volum cinquè de "La Vila Closa".
Dimecres, amb uns amics vam anar a fer una excursió pel terme, en un matí magnífic de primavera.
Vam anar a passar pel costat del Camp del Romeret i baixar cap al camí de Caseres per a enfilar lo camí del Mosquit. Vam veure la bassa, el mas i vam pujar a la Punta del Mosquit per a fruir de la bonica vista.
La bassa del Mosquit
En baixar, l’esmorzar, que ja teníem feta la gana.
Mireu que en fan de goig les vinyes en este temps!
Després vam davallar a trobar novament el camí de Caseres, que vam seguir un tros avall, fins al trencall del camí que ens portaria a una altra bassa, la bassa de Forner (si no recordo malament). D’allí vam seguir avant cap al poble, passant pel tros de camí romà proper al Romeret per on havíem passat a la sortida.


Un tros del camí romà.

Aquest és el recorregut enregistrat per Gps:

dimecres, 9 de març de 2011

Com les orenetes

No exactament, però gairebé. Les orenetes no han tornar encara, però lo seu cicle migratori em serveix d'excusa per a dir d'una manera comparativa allò que naltros hem fet: estar absents de Batea este hivern que ja està a les acaballes.
Vam ser-hi lo darrer cap de setmana llarg (llarg perquè a Barcelona era festa dilluns passat) i mos vam dedicar, també, a la poc excitant faena  de llimpiar la casa i traure la pols que les obres del Picatxo havien deixat per tots los racons. Això sí, no va deixar d'ésser gratificant això de deixar a punt lo niu, com fan les orenetes en tornar, que'l llimpien i reparen.

Penso que d'aqui a poc temps ja no recordarem com eren los carrers abans de les obres, que la memòria, en general, flaqueja molt ràpidament. Hi haurà això si, una cosa que jo trobaré a faltar: aquells trossos de roca que es veien al començament del carrer Laberint i del carrer Alt. Què voleu? aquelles roques, ara pràcticament desaparegudes, mos deien com lo Picatxo està construït damunt la roca ferma, potent, imprimint caràcter a la vila que allí va nàixer.
Benvingudes les millores sempre, però deixau-me dir que, a tot arreu, no només a Batea, trobo a faltar uns grams -o quilos!- de sensibilitat en tot allò que queda subjecte a les obres, tant públiques com privades. Com tot, és qüestió d'opinions i esta és la meva.
Que no vol dir que no valori les millores que s'han fet.


Per primera vegada enguany, vaig tornar a seure tranquil al nou  Puntalet, ara més elevat que no estava abans de les obres i ben protegit per una barana, per a veure l'espectacle sempre bell de la posta de sol.


Les orenetes no trigaràn a venir.