diumenge, 13 de setembre de 2015

Tast al Balcó del Dipòsit del Picatxo

Venint del cantó de Nonasp era com més em fixava en el dipòsit, un bon punt de referència del Picatxo. 

La línia que dibuixa el perfil de Batea, el que ara se’n sol dir el skyline, és de tots cantons de la rosa dels vents una magnífica visió. 
Talment la del gran vaixell que amb les seves notables dimensions s’alça damunt la línia de l’horitzó, així la línia del poble vell s’alça damunt el conjunt vilatà. Una visió que s’ofereix a més, des que va entrar en servei la variant i la rotonda, als passavolants i als que hi faràn cap.
Parant-hi més atenció, el dipòsit mostrava amb les seves línies rectes un trencament amb la tortuositat de la resta dels edificis, fermament assentats damunt la roca, amb una singularitat que convidava a la interrogació. 

La utilitat del dipòsit, tant important anys enrera, va deixar de ser, i aquella vella i ja decrèpita construcció va ser aterrada. Batea i en particular el Picatxo, van guanyar en canvi un nou espai de lleure, una nova balconada a afegir al Puntalet, tot ampliant la visió de ponent a nord de tot el terme als seus peus.
En passar del Puntalet a la placeta on era el dipòsit, per l’escala de ferro, ens podem transportar per un moment a d’altres èpoques, i fitar el terme d’aquest cantó talment com devíen fer-ho els guaites armats d’altres temps. Per bé que de ben segur ells veien uns altres conreus.

Quan un espai canvia, quan neix, requereix un temps de consolidació per a prendre carta de naturalesa i confegir la nova realitat. Així, després d’arranajar-lo i il·luminar-lo, va patir les conseqüencies del pas dels brètols que a tot arreu hi ha, en forma de brutícia i trencament dels fanals. Però la consolidació, com dic, ha avançat, i ara l’espai és més net –encara es pot millorar- i els nous fanals donen una llum més amable i més dirigida al terra que destorba menys a les nits, si es vol alçar la mirada al cel estelat.

I heus aquí que enguany algú va saber copsar la bellesa que aquest lloc ofereix, de manera que per Festes Majors s’hi va fer un tast de vins al capvespre, que puc ben assegurar que va tenir una màgia especial.

Les darreres llums, ja escadusseres, de la posta es reflectien a les copes del tast de l’esperit de la terra fet vi.

Com a enamorat del Picatxo no puc si no felicitar als organitzadors de l’acte per l’encert tingut, tot desitjant que aquesta balconada, aquesta placeta del dipòsit, vagin tenint en endavant altres actes com el que esmento.

Em disculpo per la mala qualitat de les fotografies, fetes amb el mòbil.