Diada Nacional de Catalunya.
A les set del matí, mentre faig el cafè, passa per sota del balcó de casa el tractor i el remolc d’un dels veïns. S’està en plena verema.
A mig matí anem a donar el volt. Sembla un dia qualsevol, amb menys gent al carrer fins i tot. Tothom és als masos. Tothom és a la verema.
No em consta que hagi d’haver-hi cap acte institucional ni lúdic. No hi ha hagut cap anunci en aquest sentit i uns veïns em diuen que no hi haurà res.
La feina mana. I cal que així sigui.
Però la Diada Nacional de Catalunya mereixeria, crec, un altra tractament. Potser podria organitzar-se d’altra manera tot plegat.
3 comentaris:
yo suposo que la diada de catalunya.apart de la festa i les accions institucionals,que potser s'avien de fer,es un sentiment que en el mes cas, jo el porto dintre del cor. encara que trevalli
Certament, jo també crec que el més important, com molt bé dius, és portar-ho al cor.
He escrit:"La feina mana. I cal que així sigui".
Potser el millor homenatge de la Diada sigui aquesta dedicació a la feina. Al cap i a la fi, el que fa tirar endavant el País.
Gràcies pel teu comentari.
Publica un comentari a l'entrada