divendres, 11 de setembre del 2009

Batea, Onze de Setembre de 2009

Diada Nacional de Catalunya.

A les set del matí, mentre faig el cafè, passa per sota del balcó de casa el tractor i el remolc d’un dels veïns. S’està en plena verema.

A mig matí anem a donar el volt. Sembla un dia qualsevol, amb menys gent al carrer fins i tot. Tothom és als masos. Tothom és a la verema.
La senyera al balcó de l’ajuntament i d’altres senyeres a balcons de cases son les úniques mostres que avui no és un dia qualsevol.
No em consta que hagi d’haver-hi cap acte institucional ni lúdic. No hi ha hagut cap anunci en aquest sentit i uns veïns em diuen que no hi haurà res.

La feina mana. I cal que així sigui.

Però la Diada Nacional de Catalunya mereixeria, crec, un altra tractament. Potser podria organitzar-se d’altra manera tot plegat.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

yo suposo que la diada de catalunya.apart de la festa i les accions institucionals,que potser s'avien de fer,es un sentiment que en el mes cas, jo el porto dintre del cor. encara que trevalli

Xiruquero-kumbaià ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Pere ha dit...

Certament, jo també crec que el més important, com molt bé dius, és portar-ho al cor.
He escrit:"La feina mana. I cal que així sigui".
Potser el millor homenatge de la Diada sigui aquesta dedicació a la feina. Al cap i a la fi, el que fa tirar endavant el País.
Gràcies pel teu comentari.