Ja fa dies que no se senten piular, ni es pot veure el vol rabent -gairebé com kamikazes- dels falziots, esquivant cables elèctrics i fronteres.
I com orenetes i falziots, els forasters hem anat desapareixent del poble amb una mica més de melangia que els ocells, per bé que els dies de festa de l'Onze de Setembre hagin estat una mòdica excepció.
Enfeinats fins dalt de tot amb la verema, les Festes Majors ja han passat, un any més, a la motxilla de l'oblit. O gairebé.
De la tria de fotografies, n'hi ha una que m'agrada força, tant perquè reprodueix inequívocament una de les més clàssiques imatges de Batea, com per l'element festiu que incorpora. Per això la reprodueixo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada