Primer de maig i Badina.

És una tradició. 

El fet és que el primer de maig és una festa que els bateans celebren amb una estada lúdica a les pinyeres, concretament a la badina d'Algars, allà on fineix ja el terme i, finint el terme de Batea, ho fa també la ratlla de Catalunya.

És un dia on es prenen les cadires i taules de càmping, després que el dia abans es comprés bona vianda, i amb la família es va al lloc esmentat per a passar un dia de lleure entre els pins pinyers de la zona: les pinyeres.

El jovent amunt i avall, jugant a pilota i al que s'escaigui, mentre els grans fan una tertúlia d'allò més distesa. I gastronòmica.

Hi hem estat en varies ocasions i també enguany. Precisament enguany en un dia magnífic d'aquesta primavera esclatant de vida, que ofereix flors per tot arreu, fruit de les pluges generoses que hem tingut a tot el país.

L'Algars, que sovint veiem baixar amb un filet modestíssim d'aigua, baixa enguany amb un cabal que enamora.

Per cert, no sé si aquesta tradició és gaire antiga. Ho hauré de preguntar. Probablement, pel tipus d'activitat a

grícola de Batea, i de fet de tota la Terra Alta, té poc a veure amb una jornada reivindicativa, a l'estil de les zones de concentració obrera important, i s'assembla més a un dels aplecs tradicionals a una ermita o santuari, bé que en aquest cas sense motiu religiós d'inici.

Si no vaig errat és la primera vegada que hi hem anat pel nou tram de la carretera, que és la de Batea a Maella, que ha estat millorada i molt, recentment, estalviant força temps i comoditat en el viatge entre les dues poblacions.

Esperem que aquesta millora no faci que es descuidi el manteniment del pont -ara el vell- de l'Algars, una construcció ferma, bella, airosa, al costat de la qual surt el camí fins al lloc proper d'aquesta trobada bateana del Primer de Maig.

No és la primera vegada que aprenc dels amics bateans paraules que, si ho van ser, no son dús comú en el català oriental que jo parlo, o que si més no, ignorava. Per això les vull fer meves i oferir-les, si s'escau, a aquells que com jo tinguin interès en la riquesa del nostre vocabulari. Avui he posat en negreta la paraula "badina". Aquesta següent és la definició del Diccionari Català-Valencià-Balear de l'Institut d'Estudis Catalans:

 

BADINA f. 
|| 1. Clot ple d'aigua embassada (Rib. de Cinca, Calasseit, Maestr., Castelló); cast.charca, badén. Vora la tarquimosa badina, J. Pascual Tirado (BSCC, vi, 162).
|| 2. Líquid escampat per terra (Castelló). «Quina badina de vernís has feta per terra!» (Cast.). 
|| 3. met. Plat molt gran (Castelló). «Quina badina de caldo!».
    Fon.: baðínɛ (Fraga); baðína (Tortosa, Maestrat, Castelló).
    Etim.: de l'àrab bāṭin ‘terreny enfondit’, ‘lloc d'aigua aturada’ (cfr. Eguílaz Glos.).